Un bé de Déu de fonts esquitxen el bonic paisatge de Romanyà. Fins no fa gaires anys algunes d’aquestes fonts havien estat molt celebrades per centenars de conciutadans en festes, excursions i berenades. Actualment només dues o tres són conegudes pels excursionistes que a peu o en bicicleta es mouen per aquells verals. Aquesta ruta ens permet enllaçar una dotzena llarga de fonts pels entorns de Romanyà; arribarem a algunes fonts prou conegudes i populars com la font Josepa, la font del Prat o la font de la Castanyeda. D’altres de restaurades de fa poc (font de can Poncet, font de la Ruda) o fonts conegudes de sempre com la de can Güitó a la vora de la carretera. Descobrirem també altres fonts més difícils de trobar com la font del Llop, la font Sotera( a la foto) o la font del Cucut molt emboscada. A la vessant de la riera de Salenys coneixerem la famosa font de Panedes (ferruginosa i picant) i la singular font del Plat que sobresurt directament del terra. Fora d’aquest recorregut queden les fonts de can Llac i del Roquetal més allunyades i que van ser objecte d’un altre itinerari. I de tornada a casa encara ens quedaran forces per visitar dues fonts emblemàtiques i molt concorregudes: la font Picant de Bell-lloc i la veïna font de Maria Ribas popularment coneguda com a font dolça. Les fonts representen un dels béns més notables i apreciats de les nostres muntanyes. Aprofitant el ressó aconseguit pel veïnat de Romanyà ben conegut pel seu ric patrimoni megalític, romànic i paisatgístic i l’emprenta que va deixar-hi l’escriptora Merçè Rodoreda algú hauria de prendre el compromís de restaurar, catalogar i senyalitzar tot aquest reguitzell de fonts, mines i mullarins (mot propi que fan servir a Romanyà per anomenar els indrets normalment entollats). En els temps que corren necessitem les fonts com a llocs de referència; ens interessa recalcar i recuperar el seu caràcter festiu i excursionista, sense oblidar i menystenir la importància que poden adquirir com a reclam i complement turístic.