El Ridaura era fins no fa gaire anys un riu viu d'aigües netes i ben aprofitades; en temps més remots havia estat un riu molt laboriós; el seu cabal era capaç de fer funcionar ni més ni menys que set molins hidraúlics; antics molins avui dia encara perfectament visibles que van marcar una fita en un període en què l'home utilitza la força de l'aigua per donar moviment a la seva indústria. Començant per la cota més baixa hi havia el molí d'en Mariano (només resten quatre parets migrades), després trobarem el molí de can Pata, el de can Nadal, el de can Moner (el més ben conservat), el de can Carreres o molí del mig, el molí d'Amunt i finalment a la cota més alta un molí molt emboscat de can Cabanyes. En aquest itinerari ens fixarem en el molí del Mig o de can Carreres; tot baixant del mas de can Banyacroua i passat el molí d'Amunt un corriol indicat per un rètol ens permet arribar al molí de can Carreres de grans dimensions i bastant embardissat. Riu avall trobarem el gran mas de can Moner amb el molí adjacent ben conservat i la gran bassa. Seguint els rètols existents en tota aquesta ruta val la pena decantar-nos per un senderol i conèixer el pontet d'en Xerrac i diverses canalitzacons per on circulava l'aigua que alimentava el molí proper de can Pata. Tots aquest molins són un vestigi del passat. El present és un riu ferit de mort per l'abocador de Solius existent a la seva capçalera. El futur podría ser un riu recuperat d'aigües clares que pogués mostrar orgullós a les generacions futures la singular historia dels seus molins i rescloses.